24 aprile 2020

“Cara el me curunavirus…”. Il Consorzio Alpe di Era dedica una poesia dialettale al Covid-19

(C.Bott.) Al tempo del coronavirus e dell’emergenza sanitaria una poesia dialettale dedicata proprio al Covid-19. Una composizione in cui l'autore - l'ingegner Dario Comini, referente tecnico del “Consorzio Alpe di Era” che ha sede a Somana di Mandello - si rivolge proprio al virus per dirgli delle ferite che ha aperto in ciascuno di noi, di come ha cambiato modalità e stili di vita di tutti, delle morti che ha causato senza che quanti hanno perso la loro battaglia potessero ricevere un degno ultimo saluto da familiari e amici.
Poi un giustificato “mea culpa” per aver creduto di avere tutto, di essere invincibili. E la consapevolezza di doverci ora fermare per riflettere e tornare a pensare, con la certezza che alla fine a vincere saremo noi, non il virus. Non senza però aver fatto tesoro di quanto questa emergenza ha insegnato.
Ecco allora il testo della poesia, a firma semplicemente “Noi del Consorzio di Era” e con la premessa che alcune parole del testo della composizione dialettale potrebbero non essere scritte correttamente. Ma poco importa, perché ciò che conta è il significato della poesia. E lo spirito propositivo con cui la stessa è stata composta.
Cara el me curunavirus, stavòlta té scrivi ma el foo anca in rima
ma ciapa menga tròpa cunfidenza perché vori menga ves culaburatîv.
Té vuruu rűvinacch stu an biśèst e té se riűsii a fal diventà tânt invasîv.
I disen che té se nasuu in un mercaa de la Cina o ciapàa da un pipistrel
ma sincerameent el me interesa menga quel.
Té cambiaa per sémper la nòstra vita
e soeul nòst preśeent té dervuu una grând ferìda.
Té ghe fai ciapà pagűra de na de foeura anca del dé
de incuntras, de tucas e anca de starnűdè.
Té ghe separaa toeucc e in quaranténa custrètt
nòni, genitûr, bagàj, toeucc luntàn dai lûr afèt.
Té purtaa dulûr e té seminaa môrt
cumpagn de ‘na seghezza che pica a toeucc i pòrt.
A tradimeent té ghe culpii
cumè el pèsc de toeucc i bandii.
Ma la roba che pűsee di ólter té perdunum menga
e che duma al pensee se requìa menga,
lasa che toeucc i gabien pűsee dignità a la fen del viacc
anche se toeucc i san che soeu la tèra sem duma de pasacc.
Te invéci té vuruu i cass muntunaa
e cui càmion militâr cume in guèra depurtaa.
I nost pareent partii senza pudè gnanca salűdai
senza un amîs o un fradèll per pudè cunsulai.
Scoltum bee, curunavirus del menga, ho gnàmò finii
e men me interesa se la mia lètera la tà giamò stűfii.
Ciapa fiaa e leenc anca el pròsim spezzon,
té pensaree menga de vecch anca reśon.
Té tel see menga ma sta manéra de fà
la sarà per noeugn la forza per fat crepà.
Té ghe saraa soeu in cà, cundanaa
ma tânt teemp per pensà té ghe anca lasaa.
Va bee, em fai pűsee de spess i mestee de fen
e ghè anca chi la fai per trii vôlt el giarden.
Ma una roba impurtanta stu temp el ga fai fa:
fermas un pezzet e turnà a pensà.
Serum invicìbil, el pareva che ghevum toeutt
però deśmentegavum un sacch de óltri ròbb.
Lasém sta un poo i calciadûr e pensém a dutûr e infermieer
pensemec bee cusè ien incoeu e cusè ieren ieer.
Pensavum de cumandà per tèra e per mâr
adèss sèm regunduu pèsc de ‘na cumâr.
Adèss em capii de fermas e de vecch pazienza,
de scultas e de parlas ghem pioeu de fan senza.
Ghem un’arma puteenta che sicűrameent la te vengiarà.
La se ciama cume noeugn, a lè l’umanità.
La ga fai turnà a ves pűsee cumprensîf e a vedes toeucc istèss
puarètt o sciûr, bèll o broeutt, benestânt o malmess.
Cari amîs, pareent e geent de toeutt el mûnd
stem a cà per adèss che dòpu, al virus, ghe fem un cuu redûnd.
Sti sicuur che turnarem a vecch la nosta vita e i nost faceend
anca se la sarà un poeu longa per fal fò al ceent per ceent.
Toeucc ghém voeuja de turnà prést a un mûnd migliûr
ma regurdemes bee de imparà pulitu da stu dulûr.
A toeucc i sòci e amîs che se truavum soeu per i mûnt
se vedarem amò per mangià, bêf e cantà fin dòpu el tramûnt.
Stu delinqueent de un virus el ga de vecch una certèzza:
se sarem bon de sta insèm el ghe purtarà mai via la nostra vera esenza.
Alùra, cara el me virus, tegnel bee a meent
pensa menga de vè vengiuu cun sto turmeent.
Prest te farem majà la vacinazziun
inscè te se tiraret feu per sémper di cujon.
Fin qui il testo della poesia dialettale. Resta da aggiungere che il Consorzio Alpe di Era si occupa con i suoi volontari della cura e manutenzione del territorio montano, interviene per prevenire (e sistemare) dissesti ambientali, propone e progetta strade agro-silvo-pastorali in collaborazione con gli enti preposti, oltre a promuovere azioni e attività volte a mantenere e a diffondere tradizioni, usanze e valori del territorio stesso.

Nessun commento:

Posta un commento